a. Fitxa tècnica i artística.
- Títol: Professor Lazhar
Any de producció: 2011
País/os de producció: Canadà
Durada: 94 minuts
- Direcció: Philippe Falardeau
Guió (i escriptor/a i obra, si és adaptat): Philippe Falardeau
Producció: Luc Déry i Kim McCraw
- Direcció de fotografia: Ronald Plante
Direcció artística i de muntatge: Martin Léon i Stéphane Lafleur
Fellag, Sophie Nélisse, Danielle Proupart i Vicent Millard
- Actors principals: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilen Néron, Danielle Proulx, Seddik Benslimane.
b. Anàlisi narratiu.
- Desenvolupar àmpliament el seu argument, el més complert possible:
Bachir Lazhar, 55 anys i algerià d'origen, és contractat com a substitut d'un mestre d'escola primària que va morir en circunstàncies tràgediques en carisma i la forma molt particular de l'ensenyament del Professor Lazhar serà fonamentals per tirar endevant el curs i canviar les vides dels seus joves alumnes.
- Hi ha girs en el guió, clímax o moments d’inflexió?
Professor Lazhar dóna la volta a la truita, i col·loca els alumnes en posició dominant. És el mestre el que comença desorientat i erràtic i són els alumnes els que "donen lliçons" a l'adult.
Un altre canvi en el guió es que en l'estabilitat d'una escola de primària es suicida una professora, aquest succés trasvalsa la vida de tots els estudiants del centre.
La situació del Simón que era està en un estat de rabia continuo canvia quan explica el que sent i deixa anar les emocions que tenia dins seu i que reprimia.
- Inici i final (veure també anàlisi de la fotografia).
En la pelicuals es pot diferenciar clarament 2 colors que fan diferenciar la part freda i de soletat de cada personatje i la part bona i emocional. Un dels colors és el taronja que al principi de la pelicula, amb el suicidi de la professora el tapen amb el color blau cian. Aixo reflexa els sentiments de cada un dels personatjes. Al principi tots vesteixen colors palids i el blau cian està per tot arreu però quan es va desembolupan el film es comença a veure el color taronja de cada personatje.
- Com s’inicia la pel·lícula? Crea expectatives? Quines?
La pel·licula comença amb el suicidi de una professora a una aula de l'escola i dos alumnes presencien el suicidi, en Simon i Alice.
Si ja que els dos alumnes que van veure a la professora penjada a la seva aula penses que tindran un traume i que moltes coses canviaràn a la vida tan d'ells dos com dels seus altres companys. També crea una atenció a la pel·licula fora de lo normal perquè no es algo comú que al principi d'una pel·licula hi hagui una mort tan al principi.
- I com s’acaba? Acompleix les expectatives creades? Quina és la última imatge? Quin efecte pretén donar a l’espectador? Té un final obert o tancat? Per què?
S'acaba amb la despedida del curs tan dur que havien passat tots juntament amb la del Professor Lazhar. La Alice torna amb se mare i el Simon treu tots els seu sentiments de rabia de dins seu i torna a ser un nen agradable.
Les espectatives que en un primer moment tens si es compleixen perquè els nens passan un temps molt malament perque saben que la seva professora s'a suicidat i no deixen de recordar-la però a la vegada el professor Lazhar, substitut de l'antiga professora els ajuda a que el chocant trasvals a les seves vides sigui més lleu. També tot el que hi ha dins de cada personatje sorpren perque cada un d'ell te problemes i els amaga dins seu, hi ha una soletat dins de cada personatje que al final de la pe·licula sembla solucionar-se.
El espectador crec personalment que al final de la pel·licula queda trist perquè no te ni un final molt feliç ni tot s'ha solucionat del tot però a la vegada veu com tot això era la pura realitat. La pel·licula plasma lo que es molt provable que passés en una situació real, en el professor el despedirien i els nens tindrien de continuar amb les seves vidas.
El final en la majoria dels temes es tancat ja que per exemple el Simon treu la seva rabia acumulada i el seu sentiment de culpabilitat respecte a la mort de la professora, el professor Lazhar en el judici guanya i el protejiran del perill que te en el seu país...
- És lineal o circular? O va saltant? (Veure estructura)
Es una estructura circular la que comença la pel·licula amb l'arrivada del profesor Lazhar i s'acava amb la seva marxa. També els nens passen de estar be a malament per culpa del suicidi d'una professora i al final tornen a estar bé ja que amb ajuda del professor Lazhar han superat aquella mort.
- Descripció dels personatges principals (protagonista/es, antagonista/es –personatge/s d’oposició
al protagonista/es–) i secundaris importants, del seu progrés i de les seves relacions
(sociograma).
Bachir Lazhar: és el professor subtitut que te uns greus problemes personals i que al principi se li fa molt dificil aconseguir l'atenció dels alumnes per explicar les coses i perque no pensesin en el succés que havia passat fa poc però hi hauna evolució en el personatje ja que es fa amic dels nens i amb ajuda d'ells les classes comensen a ser més divertides i els alumnes treuen notes brillants. Ell es un home sencill que ha perdut a la seva família i es estranger.
Alice: és l'alumna preferida del professor Lazhar per la seva manera de ser, tant atenta, comprensiva, simpàtica. Semblva més gran del que era mentalment. També fa una evolució durant el transcurs de la pelicul·la perquè ells a part de estar molt trista per la mort de la seva professora no te el apoyo de la seva mare ja que treballa com assafata en avions i sempre esta viatjan. Se sent sola però al final de la pel·licula la mare veu tots els errors que ha tingut amb ella durant aquell curs i canvia.
Simon: comença sent el alumne que presencia la mort de la professora i el fotógraf ja que sempre porta la camara i tira fotos.Peró al llarg de la pel·licula es veu que te un problema el qual s'acaba sebent i solucionant al final de la pel·licula. així que perlem d'en Simon com un personatje que evoluciona.
Madame Vaillancourt: és la directora de l'escola i ella només vol que els alumnes es tornin a sentir comodus a la classe. Ella representa el colegi, les normes i el bon comportament. ës freda ja que no mostra els seus sentiments en cap moment. No evoluciona com a personatje.
Claire Lajoie: és la professora de l'escola amb la qual el professor Lazhar es porta molt bé. Ella sembla estar enamorada de Lazhar però ell evita cap mena de contacte a part del cordial entre professors ja que s'en adona. Ella simbolitza la bondat i no evoluciona com a personatje.
La mare de l'Alice: es una persona que el seu treball es molt important i aquest li ocupa gran part del seu temps. Ella veu que la seva filla està sola però per mentenir-se te de treballar. Hi ha una evolució en aquest personatje ja que al final de curs veu que no pot ser i que passarà més temps amb la seva filla.
Determinació del tema o temes de la pel·lícula.
El tema principal creo que és la ncomunicación o sensación de soledad. Aixó és perqè tots els personatjes tenen alguna cosa important dins seu i no saben i creuen que no puguin dir-la en algú. És un exemple el cas de la Alice, que se sent sola perquè no té el apoyo de la seva mare en el moment que més ho necesita i creu que no ho pot explicar a ningú i s'ho queda per ella. En Simon durant tota la pelicula guarda el secret de la culpabilitat que sent envers la mort de la professora ja que ell no s'havia portat molt bé amb ella en una circunstancia.
Determinació de l’estructura.
Una obra no és un caos... Quina estructura té la seva història? Es lineal, realitza canvis en el temps (cap endavant, cap a darrera, va saltant, no sabem –juga amb l’espectador en aquest punt–).
Té una estructura lineal perquè no fa cap salt temporal, només de lloc. Suposu que no s'ha volgut fer salts en el temps ja que es tracta de una pel·licula per a nens i es podrien fer un embolic. No juga amb l'espectador amb canvis de temps.
Quin és l’ordre cronològic de la pel·lícula/història?
Dura un curs, es a dir un any aproximandament
Dura un curs, es a dir un any aproximandament
Com es titula? Té alguna cosa que veure amb la trama o amb el tema?
El professor Lazhar. Si ja que el protagonista de la pel·licula és el Bachir Lazhar, un professor substitut després de un greu succés que ajuda als alumnes a superar la mort de una professora i la seva relació es comverteix en més que la simple relació de professor i alumnes.
On passa aquesta pel·lícula: escenaris, localitzacions.
En Montreal i els esenari principal és l'escola, en concret la aula del professor Lazhar. A part hi ha la casa del professor Lazhar, el gimnàs i el despaig de la directora del colegi, la casa de la Claire Lajoie i la casa de la Alice, a part del pati de l'escola i el carrer. En difinitiva la historia transurreix en molts espais diversos.
Analisi de la forma:
En una pel·licula res és per casualitat, en aquesta juguen constantment amb 2 colors, el taronja i es blau cian. Comencen a utilitzar aquests color quan la professora es suicida, és a dir, al principi de la pel·licula. La aula comença sent taronja simbolitzan la felicitat però amb aquesta mort el color taronja desepareix donan lloc al blau cian. Durant el principi de la pel·licula tot es fred i apareix continuament el color blau cian però quan tot va millorant les coses es van tornan taronjes. Cada personatje te algo de taronja a la seva vida però el blau, és a dir, la solitud, la infelicitat el tapa, com és el cas del professor de gimnastica que esta reprimint el seu metode d'ensenyament per les normes del colegi.
Analisi de la fotografia:
c) ANÀLISI TÉCNIC O FÍLMIC:
Analisi de la forma:
En una pel·licula res és per casualitat, en aquesta juguen constantment amb 2 colors, el taronja i es blau cian. Comencen a utilitzar aquests color quan la professora es suicida, és a dir, al principi de la pel·licula. La aula comença sent taronja simbolitzan la felicitat però amb aquesta mort el color taronja desepareix donan lloc al blau cian. Durant el principi de la pel·licula tot es fred i apareix continuament el color blau cian però quan tot va millorant les coses es van tornan taronjes. Cada personatje te algo de taronja a la seva vida però el blau, és a dir, la solitud, la infelicitat el tapa, com és el cas del professor de gimnastica que esta reprimint el seu metode d'ensenyament per les normes del colegi.
Analisi de la fotografia:
Anàlisi dels plans (quan més tancat és un pla, més expressivitat té; quan més obert, més
descriptiu; excepció, el pla detall: expressiu i descriptiu alhora).
El analisi fotografic és molt bo ja que ens fa sentir en els espectador un personatj més, el qual veu tot el que passa, per exemple en moltes assenes de la pel·licula quan estan tots a classe la camara es col·loca a l'alsada de una alumne i ens fa semblar un oient més de la classe del professor Lazhar. D'altres vegades ens posa a la pell dels personatjes personatjes principals com Bichir Lazhar, l'Alice o en Simon. Fa sentir-nos molt més propers a la pel·licula i això fa que ens arrivi més. Això ho busca el director perquè el fet de que sigui un drama el que volen conseguir es emocionar-nos i fent servir aquestes técniques es més provable conseguir-ho.
Per altre part en moltes ocasions utilitzen la camara en mà, és a dir, sense un suport que faigui tots els moviments més fluits per la sencilla raó que volen transmitir que hi ha algú alla que ho està vivint. un exemple clar d'aixó és quan en el començament de la film en Simon veu a la professora penjada i marxa corrents la camara es queda en el passadís, com si fos un personatje més que no sap que fer en aquesta situació. En aquesta la camara fa un petit tremolor i quan tots volen arribar a aquella aula es fa el caos que de cop i volta s'acaba ja que afluixen el so per fer l'entrada a l'Alice, l'altre alumna que també veu el cadaver.
En aquesta pel·licula també fan servir eil primer pla o el primerism pla per exemple en el moment que s'estan a punt de fer la foto es veuen per separat cada alumne de la classe i en el precís moment es veu tot el que tenen a radera, una preocupació, un mal estar i a la vegada es veu la diversitat de races que hi ha.
Anàlisi de la composició:
En la composició de la pel·licula jugen molt amb els terços ja que enfoquen en el professor Lazhar d'esquena en el terç lateral del fotograma i desemfocat la resta dels alumnes fent els deures. Aixó ho fan servir perquè el espectador es fixi amb aquest personatge i fixi la mirada fora del centre. Amb aquest cas volia que miressim la part que el professor Lazhar no ensenyava en els seus alumnes, el que te radera de el somriure que els hi don en els alumnes. També es fa servir les dos cantonades per que el espectador no es centri en els costats, per exemple en un moment de la pelicula que hi ha una festa a sota el colegi Lazhar la veu desde la finestra i en el lateral de baix es veu la cara del professor Lazhar enfocat i a l'altre lateral a dalt la discoteca i al cap d'un rato enfoquen aquesta. Així aconsegueix cridar la atenció al receptor.
Anàlisi dels punts de vista i d'angles:
Objectiu. La càmera sempre és el punt de vista de l’espectador.Subjectiu. La càmera és el punt de vista d’un dels personatges.
Com he explicat anetiorment hi ha moments en la pel·licula que els interesa fer-nos sentir part dels pesonatjes per exemple quan hi ha una prespectiva desde abaix a dalt, és a dir, angle picat, es quan fa que ens veiem com un dels nens, l'Alice,en Simon o un altre alumne que contempla el que va succeint. Aixó ens fa sentir una sensació d’inferioritat de
l’espectador del personatge enquadrat. També hi ha ocassions en lque la camara està per damunt de la linea dels ulls, anoenat angle contrapicat, fet que ens fa sentir el professor o algun pare més gran que el personatje encuadrat. Aquest dona la sensació de de grandiossitat comparat amb el personatje encuadrat. Però d'altres vegades la camara està possicionada a l'alsada del personatje per que nosaltres ens sentim aquest o perque veiem l'escena tal i com és desde una prespectiva normal. Això és diu alngle normal de una pel·licula. Per altre costat hi ha alguns moments que el angle és impossible, es a dir, ens posa com si estiguessim a la camara d'en Simon mirant la classe, cosa que és imposible.
descriptiu; excepció, el pla detall: expressiu i descriptiu alhora).
El analisi fotografic és molt bo ja que ens fa sentir en els espectador un personatj més, el qual veu tot el que passa, per exemple en moltes assenes de la pel·licula quan estan tots a classe la camara es col·loca a l'alsada de una alumne i ens fa semblar un oient més de la classe del professor Lazhar. D'altres vegades ens posa a la pell dels personatjes personatjes principals com Bichir Lazhar, l'Alice o en Simon. Fa sentir-nos molt més propers a la pel·licula i això fa que ens arrivi més. Això ho busca el director perquè el fet de que sigui un drama el que volen conseguir es emocionar-nos i fent servir aquestes técniques es més provable conseguir-ho.
Per altre part en moltes ocasions utilitzen la camara en mà, és a dir, sense un suport que faigui tots els moviments més fluits per la sencilla raó que volen transmitir que hi ha algú alla que ho està vivint. un exemple clar d'aixó és quan en el començament de la film en Simon veu a la professora penjada i marxa corrents la camara es queda en el passadís, com si fos un personatje més que no sap que fer en aquesta situació. En aquesta la camara fa un petit tremolor i quan tots volen arribar a aquella aula es fa el caos que de cop i volta s'acaba ja que afluixen el so per fer l'entrada a l'Alice, l'altre alumna que també veu el cadaver.
En aquesta pel·licula també fan servir eil primer pla o el primerism pla per exemple en el moment que s'estan a punt de fer la foto es veuen per separat cada alumne de la classe i en el precís moment es veu tot el que tenen a radera, una preocupació, un mal estar i a la vegada es veu la diversitat de races que hi ha.
Anàlisi de la composició:
En la composició de la pel·licula jugen molt amb els terços ja que enfoquen en el professor Lazhar d'esquena en el terç lateral del fotograma i desemfocat la resta dels alumnes fent els deures. Aixó ho fan servir perquè el espectador es fixi amb aquest personatge i fixi la mirada fora del centre. Amb aquest cas volia que miressim la part que el professor Lazhar no ensenyava en els seus alumnes, el que te radera de el somriure que els hi don en els alumnes. També es fa servir les dos cantonades per que el espectador no es centri en els costats, per exemple en un moment de la pelicula que hi ha una festa a sota el colegi Lazhar la veu desde la finestra i en el lateral de baix es veu la cara del professor Lazhar enfocat i a l'altre lateral a dalt la discoteca i al cap d'un rato enfoquen aquesta. Així aconsegueix cridar la atenció al receptor.
Anàlisi dels punts de vista i d'angles:
Objectiu. La càmera sempre és el punt de vista de l’espectador.Subjectiu. La càmera és el punt de vista d’un dels personatges.
Com he explicat anetiorment hi ha moments en la pel·licula que els interesa fer-nos sentir part dels pesonatjes per exemple quan hi ha una prespectiva desde abaix a dalt, és a dir, angle picat, es quan fa que ens veiem com un dels nens, l'Alice,en Simon o un altre alumne que contempla el que va succeint. Aixó ens fa sentir una sensació d’inferioritat de
l’espectador del personatge enquadrat. També hi ha ocassions en lque la camara està per damunt de la linea dels ulls, anoenat angle contrapicat, fet que ens fa sentir el professor o algun pare més gran que el personatje encuadrat. Aquest dona la sensació de de grandiossitat comparat amb el personatje encuadrat. Però d'altres vegades la camara està possicionada a l'alsada del personatje per que nosaltres ens sentim aquest o perque veiem l'escena tal i com és desde una prespectiva normal. Això és diu alngle normal de una pel·licula. Per altre costat hi ha alguns moments que el angle és impossible, es a dir, ens posa com si estiguessim a la camara d'en Simon mirant la classe, cosa que és imposible.
